TORNEN ELS TRENS

Imagen FB de Pere Bessò

TORNEN ELS TRENS

Tornen els trens com aquells buits insepults per a tremolar, tal l’espiga, que s’obri al vent. Al pal de boira de la aurora, aquelles lectures entre finestrals d’encens, els rellotges grocs de la floridura i l’ala d’una gota de pol·len, tenaç, en la línia de la flaire de les teues cuixes. Encara que els meus escalfreds ja són d’erm, hi ha un celler de sospirs al tòrax, que s’obri al primer llampec.
.
.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

REGRESAN LOS TRENES

Regresan los trenes como aquellos vacíos insepultos para temblar, tal la espiga, que se abre al viento. En el mástil de niebla de la aurora, aquellas lecturas entre ventanales de incienso, los relojes amarillos del moho y el ala de una gota de polen, tenaz, en la línea del aroma de tus muslos. Aunque ya mis escalofríos son de páramo, hay una bodega de suspiros en el tórax, que se abre al relámpago primero.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

DE LA NIT, PASSEM A LA NIT

Imagen FB de Pere Bessò

DE LA NIT, PASSEM A LA NIT

De la nit passem a la nit del foc i la taula. De l’ombra del mussol, els mateixos carrers negres, el país descalç que s’ofega en la mort i la creu de sang penjada a les portes corcades pels colps. (No sé si és un país segur quan es viu en el desempar i en la dispersió dels exilis.) Per a la vida, la mort increbrantable; per a l’amor, les estàtues destrossades pel vent, o aquella nuesa enfonsada en paretons.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DE LA NOCHE, PASAMOS A LA NOCHE

De la noche, pasamos a la noche del fuego y la mesa. De la sombra del búho, las mismas calles negras, el país chuña que se ahoga en la muerte y la cruz de sangre colgada de las puertas carcomidas por los golpes. (No sé si es un país seguro cuando se vive en el desamparo y en la dispersión de los exilios.) Para la vida, la muerte inquebrantable; para el amor, las estatuas destrozadas por el viento, o aquella desnudez hundida en paredones.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga