TORNEN ELS TRENS

Imagen FB de Pere Bessò

TORNEN ELS TRENS

Tornen els trens com aquells buits insepults per a tremolar, tal l’espiga, que s’obri al vent. Al pal de boira de la aurora, aquelles lectures entre finestrals d’encens, els rellotges grocs de la floridura i l’ala d’una gota de pol·len, tenaç, en la línia de la flaire de les teues cuixes. Encara que els meus escalfreds ja són d’erm, hi ha un celler de sospirs al tòrax, que s’obri al primer llampec.
.
.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

REGRESAN LOS TRENES

Regresan los trenes como aquellos vacíos insepultos para temblar, tal la espiga, que se abre al viento. En el mástil de niebla de la aurora, aquellas lecturas entre ventanales de incienso, los relojes amarillos del moho y el ala de una gota de polen, tenaz, en la línea del aroma de tus muslos. Aunque ya mis escalofríos son de páramo, hay una bodega de suspiros en el tórax, que se abre al relámpago primero.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga