lunes, 27 de octubre de 2014

FRED DE LA INFÀNCIA

Imagen cogida de la red




FRED DE LA INFÀNCIA




Em plou la infància quan ressuscita la meua boca en la intempèrie del llençol.
Mentre que l’edat es xopa de records, torna el fred en l’ala del cerç.
Duc santes rites esperant en la sang, pins grocs en el meu olfacte,
molins de canya vella de sucre, panolles d’ulls obrint-se als braços.
Mai no fou fàcil el rellotge o el mercat sense sabates (la pobresa sempre hi fou,
cega, amb la seua rialleta de desempar, amb el seu ensopiment de granit.)

Quantes vegades li preguntí per la fam o la set? 
Quantes branques fosques en trencar l’alba, amb polls i ungles brutes?
—mai no aconseguí respostes sinó en els records: en la llàgrima oberta 
del cresol, la cocció de les formigues com una altra ombra, aqueix aire indesxifrat
del destí que de penes arriba a decantar-se.
En el flanc de la respiració, els imperatius misteriosos del sanglot.
Tot és, per cert, història i mitjanit de trens.
.
"Fred de la infància" ['Frío de la infancia'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ






FRÍO DE LA INFANCIA
.



Me llueve la infancia cuando resucita mi boca en la intemperie de la sábana.
Mientras la edad se empapa de recuerdos, vuelve el frío en el ala del cierzo.
Llevo veraneras esperando en la sangre, pinos amarillos en mi olfato,
trapiches de vieja azúcar, panelas de ojos abriéndose a los brazos.
Nunca fue fácil el reloj o el mercado sin zapatos (la pobreza siempre estuvo allí,
ciega, con su risita de desamparo, con su modorra de granito.)

¿Cuántas veces le pregunté por el hambre o la sed? 
¿Cuántas ramas oscuras al amanecer, con piojos y uñas sucias?
—Nunca obtuve respuestas sino en los recuerdos: en la lágrima abierta 
del candil, el hervor de las hormigas como otra sombra, ese aire indescifrado
del destino que uno apenas alcanza a trasegar.
En el costado de la respiración, los imperativos misteriosos del sollozo.
Todo es, por cierto, historia y medianoche de trenes.
Barataria, 26.X.2014