martes, 21 de enero de 2014

INCERTESA

Imagen cogida de la red




INCERTESA



Sóc l’incert al costat dels deserts que guarda la saliva. Davant de la nit
violenta de les baldes, el pergamí de l’ànsia sense asil.
(Tota pèrdua és una sentència a la memòria, febre espaventable de ganivets.)
—Enmig del carrer, tu, furgant la despulla en els escapularis,
en els forats de les pedres,
en el buit que ens deixa la fam, malgrat tantes invocacions al Santíssim.
Davant de l’ombra dels mercats, la commoció del campanari
i les mirades sense un desenllaç feliç.
Quant ens ensenyen les sabates quan esgarrapem les rajoles?
Ai, no sé si podrem dibuixar unicorns al fons dels prestatges…




“Incertesa” [‘Incertidumbre’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




INCERTIDUMBRE




Soy lo incierto junto a los desiertos que guarda la saliva. Ante la noche
violenta de las aldabas, el pergamino del ansia sin asilo.
(Todo extravío es una sentencia a la memoria, fiebre horrenda de cuchillos.)
—En plena calle, vos, hurgando el despojo en los escapularios,
en los agujeros de las piedras,
en el vacío que nos deja el hambre, pese a tantas invocaciones al Santísimo.
Ante la sombra de los mercados, la conmoción del campanario
y las miradas sin un desenlace feliz.
¿Cuánto nos enseñan los zapatos cuando escarbamos en las baldosas?
Ay, no sé si podamos dibujar unicornios en el fondo de los anaqueles…

Barataria, 21.I.2014