lunes, 5 de octubre de 2020

RITUAL ONÍRIC│ RITUAL ONÍRICO

Imagen FB de Pere Bessó




RITUAL ONÍRIC

 

 

A sobre del coixí creix rompuda la nit, —humit despullament d’una sang a pressa, ombra de sal en un promptuari d’espills. L’exsudació remolca el teu cos cap a l’arbre que parpelleja en l’olor tombat de la trementina. És de nit i un acordió de gira-sols floreix en la cendra estesa del gemec. Puja cap a l’ala de la cadència, un crisantem de cavalls fins a abastir el paradís.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


 

RITUAL ONÍRICO

 

 

Sobre la almohada crece quebrada la noche, —húmeda desnudez de una sangre a prisa, sombra de sal en un prontuario de espejos. La exudación remolca tu cuerpo hacia el árbol que pestañea en el olor tumbado de la trementina. Es de noche y un acordeón de girasoles florece en la ceniza extendida del quejido. Sube hacia el ala de la cadencia, un crisantemo de caballos hasta alcanzar el paraíso.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

DOLOR│ DOLOR

 

Imagen FB de Pere Bessó



DOLOR

 

 

On es troben les teues mans, desapareix el fantasma de la pena. — De vegades, el sanglot em sacseja la gola. A les meues ulleres hia ha cucs de tristesa i bocins amargs de colors destenyits que revelen la seua rara recança. També hi ha camins secs com vestigis d’un ocell negre en les ales del qual s’alça una llàgrima d’orfandat.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

DOLOR

 

 

Donde estén tus manos, desaparece el fantasma de la pena. —A veces, el sollozo sacude mi garganta. En mis ojeras hay gusanos de tristeza y pedazos amargos de colores desteñidos que desvelan su rara pesadumbre. También hay caminos secos como vestigios de un pájaro negro en cuyas alas se levanta una lágrima de orfandad.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga