viernes, 1 de febrero de 2019

ANIMISME

Imagen FB de Pere Bessó





ANIMISME




La rosa de foc al bosc inabastable de la meua respiració. La humida foguera, èbria en la meua boca: en una cistella d’ocells, la vella il·lusió del ble. (Crema la llum que ens banya per alliberar-nos. Canta l’aigua que s’aprima en els sentits. Després, retorn al llit de la terra.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ANIMISMO




La rosa de fuego en el bosque inasible de mi respiración. La húmeda hoguera, ebria, en mi boca: en un canasto de pájaros, la vieja ilusión del pabilo. (Arde la luz que nos baña para liberarnos. Canta el agua que se adelgaza en los sentidos. Después, retorno al lecho de la tierra.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DILUVI

Imagen FB de Pere Bessó





DILUVI




Damunt del tul de l’alé, les mirades nues de la son: despullada la memòria, sí, en la seua mateixa incandescència. Si cap vestigi resta, serà el mugró dels espills a contrallum de la lluna acabada d’eixir.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DILUVIO




Sobre el tul del aliento, las miradas desnudas del sueño: desnuda la memoria, sí, en su propia incandescencia. Si algún vestigio queda, será el pezón de los espejos al trasluz de la luna recién salida.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DIGRESSIONS ANÍMIQUES

Imagen FB de Pere Bessó





DIGRESSIONS ANÍMIQUES




En el visible la carícia de la gebrada i la nit que advoca pel cos. El fred finalment enseboleix el cruixit de la flama. Mentre les aigües alleugeren la pèrdua, escolte la senzillesa de l’alé: sempre em sorprén la set descalça dels afluents i la fullaraca del ponent. Res més estrany que l’aroma hivernal entre les quatre parets del pit. Madur l’ull, és possible rescatar el territori perdut de la infància i de bell nou despullar el camí remot: aquella sendera sense murs ni forrellats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DIGRESIONES ANÍMICAS




En lo visible la caricia de la escarcha y la noche que aboga por el cuerpo. El frío acaba por sepultar el crujido de la flama. Mientras las aguas aligeran el extravío, escucho la llaneza del aliento: siempre me asombra la sed descalza de los afluentes y la hojarasca del poniente. Nada más extraño que el aroma invernal entre las cuatro paredes del pecho. Maduro el ojo, es posible rescatar el territorio perdido de la infancia y de nuevo desnudar el camino remoto: aquel sendero sin muros ni cerrojos.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

FUGIDA

Imagen FB de Pere Bessó





FUGIDA




Get out as early as you can…
Philip Larkin





Trigarà a retornar la llum sencera en aquesta cova de vida, per això fuig indòcil d’aquest temps que fingeix quan és pedra. Davall de la pell, aterra l’espurneig que mor: ja no tinc braços per a la carn somiada, ni boca, ni ànima, ni gola. Potser arribà abans l’arna, o no poguérem contindre aquest dolorós goig d’una realitat inhabitable.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HUIDA




Get out as early as you can…
Philip Larkin





Tardará que regrese la luz completa a esta cueva de vida, por eso huyo indócil de este tiempo que finge cuando es piedra. Debajo de la piel, aterra el centelleo que muere: ya no tengo brazos para la carne soñada, ni boca, ni alma, ni garganta. Quizás llegó antes la polilla, o no pudimos contener ese doloroso gozo de una realidad inhabitable.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga