viernes, 1 de febrero de 2019

DIGRESSIONS ANÍMIQUES

Imagen FB de Pere Bessó





DIGRESSIONS ANÍMIQUES




En el visible la carícia de la gebrada i la nit que advoca pel cos. El fred finalment enseboleix el cruixit de la flama. Mentre les aigües alleugeren la pèrdua, escolte la senzillesa de l’alé: sempre em sorprén la set descalça dels afluents i la fullaraca del ponent. Res més estrany que l’aroma hivernal entre les quatre parets del pit. Madur l’ull, és possible rescatar el territori perdut de la infància i de bell nou despullar el camí remot: aquella sendera sense murs ni forrellats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DIGRESIONES ANÍMICAS




En lo visible la caricia de la escarcha y la noche que aboga por el cuerpo. El frío acaba por sepultar el crujido de la flama. Mientras las aguas aligeran el extravío, escucho la llaneza del aliento: siempre me asombra la sed descalza de los afluentes y la hojarasca del poniente. Nada más extraño que el aroma invernal entre las cuatro paredes del pecho. Maduro el ojo, es posible rescatar el territorio perdido de la infancia y de nuevo desnudar el camino remoto: aquel sendero sin muros ni cerrojos.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: