miércoles, 6 de febrero de 2019

TANQUE ELS ULLS

©Pintura Richard Diebenkorn





TANQUE ELS ULLS




Tanque els ulls davant dels vells ocells que buiden la consciència.
(Sé que el riu és exorcitzable i sepulcral, malgrat Heràclit.)
En la darrera hospitalitat del teu pubis, l’aroma més enllà de l’abisme
i la barbàrie dels ulls agitats
i del vedell de l’adoració
i del reiterat sepulcre de contraporta.
De sobte, ací, els monòlegs de genolls, girant a contrallum
de l’edad, bavejant vergonyosament com els dies respirats.
—Davant del vici de despullar nostàlgies, brusca i agra la tomba:
el llampec de fulles desplegat en la set.
En les costelles del transitori, l’embarcador per a amfiteatres,
les fissures de porcateres desmesurades.
Recorde un mausoleu d’ocells als rails del coàgul
d’aquells dies de còpules enmig d’ossades.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CIERRO LOS OJOS




Cierro los ojos ante los viejos pájaros que vacían la conciencia.
(Sé que el río es exorcizable y sepulcral, a pesar de Heráclito.)
En la última hospitalidad de tu pubis, el aroma más allá del abismo
y la barbarie de los ojos agitados,
y del becerro de la adoración
y del reiterado sepulcro de contrapuerta.
De repente, aquí, los monólogos de rodillas, girando al trasluz
de la edad, babeando vergonzosamente como los días respirados.
—Ante el vicio de desnudar nostalgias, brusca y agria la tumba:
el relámpago de hojas desplegado en la sed.
En las costillas de lo transitorio, el embarcadero para anfiteatros,
las fisuras de pocilgas desmedidas.
Recuerdo un mausoleo de pájaros en los rieles del coágulo
de aquellos días de cópulas entre osamentas.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura Richard Diebenkorn

No hay comentarios: