miércoles, 6 de febrero de 2019

S’OBRI LA NIT

© Pintura David Mensing





S’OBRI LA NIT




S’obri la nit en la gebrada de pell de les mirades fingides.
(Una vulva d’enyors s’embolica en el meu alé no sense cap
sospita. No sense un cistell de perplexitats.)

Jo, el fill del dol a semblança de l’ésser humà, envellit
de no nàixer, innocent de llits i cel·les.
M’oblide de tot quan vénen els brots d’ histèria. De tot.
Mossegue en sol de les paraules del costat de la tendresa o de l’odi:
La meua ombra acaba en el zoològic de davant que es bolca
amb certa bogeria de transeünt despistat.
A estones les portes reiterades dels manicomis, els joguets
de pols enmig de la negror dels udols.
Les bacinetes del sentiment inesgotable, la gerga de saliva
en el gall matiner del pantà.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SE ABRE LA NOCHE




Se abre la noche en la escarcha de piel de las miradas fingidas.
(Una vulva de añoranzas se enreda en mi aliento no sin alguna
sospecha. No sin un canasto de perplejidades.)

Yo el hijo del luto a semejanza del ser humano, envejecido
de no nacer, inocente de camas y celdas.
Me olvido de todo cuando vienen los brotes de histeria. De todo.
Muerdo en sol de las palabras del lado de la ternura o del odio:
Mi sombra termina en el zoológico que está enfrente que se vuelca
con cierta locura de transeúnte despistado.
A ratos las puertas reiteradas de los manicomios, los juguetes
de polvo en medio de la negrura de los aullidos.
Las bacinicas del sentimiento inagotable, la jerigonza de saliva
en el gallo temprano del pantano.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
© Pintura David Mensing

No hay comentarios: