martes, 14 de mayo de 2013

PEDRA


Imagen cogida de: commons.wikimedia.org




PEDRA




El dia de sobte aspira a ser aire. La pedra, concubina.
Hui és un dia per a confessar certes paraules: paraules verges,
no aqueixa esquizofrènia atònica de la fullaraca. Hui és un dia sense suborns,
—també sense maniqueismes, per descomptat—.
Passà la tempesta esquinçant els traus del pressentiment, la cripta del xiprer;
ara només he de respirar,
entre llànties i rosada, fins arribar a l’imaginari revelat.

“Pedra” [‘Piedra’], poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





PIEDRA





El día de repente aspira a ser aire. La piedra, concubina.
Hoy es un día para confesar ciertas palabras: palabras vírgenes,
no esa esquizofrenia atónica de la hojarasca. Hoy es un día sin sobornos,
—también sin maniqueísmos, por supuesto—.
Pasó la tormenta rasgando los ojales del pálpito, la cripta del ciprés;
ahora sólo debo respirar,
entre lámparas y rocío, hasta alcanzar el imaginario revelado.

Barataria, 09.V.2013