viernes, 13 de septiembre de 2013

INCENDI

Imagen cogida de la red




INCENDI




En els incendis grisos dels inventaris, l’àngel diligent de les aigües,
l’estrofa de les sastreries nocturnes, el gat que damunt de la tapiera miola
i arrapa la punta de les estrelles.
(Cadascú du dins dels seus ulls una porció de vaixells i illes.)
Potser perquè s’hi obren al món tots els calendaris,
la llum de l’alba que fueteja o el litoral corbat de la mort. —en les mans
ancoren els vianants dels gratacels,
un blues amb tabac com xilets retorts que s’albira
als espills violents de la pols.
Només resta extingir el foc dels paisatges sinistres del dia a dia: les hores
i els murs passen com pasquins publicitaris davant dels escapularis 
sagnant de la llaura.
Un dia qualsevol em preguntí per primavera vegada: sóc captaire —diguí—
quan em parlà una geografia sense llànties…

“Incendi” [‘Incendio’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





INCENDIO





En los incendios grises de los inventarios, el ángel diligente de las aguas,
la estrofa de las sastrerías nocturnas, el gato que sobre el tapial maúlla
y rasguña la punta de las estrellas.
(Cada quien lleva dentro de sus ojos, una porción de barcos e islas.)
Tal vez porque allí se abren al mundo todos los calendarios,
la luz del alba que fustiga, o el litoral curvado de la muerte. —en las manos
anclan los peatones de los rascacielos,
un blues con tabaco como chilillos retorcidos que se vislumbra
en los espejos violentos del polvo.
Sólo queda apagar el fuego de los paisajes siniestros del día a día: las horas
y los muros pasan como vallas publicitarias frente al escapulario 
sangrante del arado.
Un día de tantos me pregunté por la primavera: soy mendigo —dije—
cuando me habló una geografía sin lámparas…

Barataria, 12.IX.2013