viernes, 4 de septiembre de 2020

PULSIONS│ PULSIONES

Imagen FB de Pere Bessó





PULSIONS




thy garden's close
Is grown a wilderness, where none shall find
One strayed, last petal of one last year's rose.
Ernest Dowson




Camine enmig de la idiotesa de culleres i forquetes rovellades, ¿en quina categoria cap aquest sopor a ergástules infestades per llengües de tisores malèvoles? Darrere, tapials d’orina anònims com la foscor esparsa d’un bordell; al davant, converses incestuoses multipliquen la respiració d’aquests dies rotunds de salmorra. L’ull es crema als cantons del cuc de la pobresa i retrata audiències moribundes. Al final només hem de fugir d’aquesta vexació o pensar en aquell amor poc racional dels llindars mancats de puresa. O discòrrer en la súplica d’un pit ferit d’ocells a la riba del somni que somiem en un guacal de pulsions agrestes.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PULSIONES




thy garden's close
Is grown a wilderness, where none shall find
One strayed, last petal of one last year's rose.
Ernest Dowson




Camino entre la idiotez de cucharas y tenedores oxidados, ¿en qué categoría cabe este sopor a ergástulas infestadas por lenguas de tijeras aviesas? Detrás, tapiales de orina anónimos como la oscuridad dispersa de un burdel; enfrente, conversaciones incestuosas multiplican la respiración de estos días rotundos de salmuera. El ojo se quema en las esquinas del gusano de la pobreza y retrata audiencias moribundas. Al final solo hay que huir de este vejamen o pensar en aquel amor poco racional de los umbrales carentes de pureza. O discurrir en la súplica de un pecho herido de pájaros a la orilla del sueño que soñamos en un guacal de pulsiones agrestes.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

ASCENDÈNCIA │ ASCENDENCIA

Imagen FB de Pere Bessó






ASCENDÈNCIA




Heretí una llengua de llàgrimes desolades i un fil de sang de terboleses als meus ulls: és trist, ho sé, veure un pit de pedra i unes violes escorxades on el batec es confon amb la tortura, o amb l’esbufec degollat per una mortalla. Darrere dels jardins atrapats per la cendra, la idolatria sorda de l’absolut, la muda argamassa de les pues als costats. Amb tot, continue ací, junt als gossos que bramen des de la seua furiosa cremada.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ASCENDENCIA




Heredé una lengua de lágrimas desoladas y un filo de sangre de turbiedades en mis ojos: es triste, lo sé, ver un pecho de piedra y unos alhelíes desollados donde el latido se confunde con la tortura, o, con el resuello degollado por una mortaja. Tras los jardines atrapados por la ceniza, la idolatría sorda del absoluto, la muda argamasa de las púas en los costados. Con todo, sigo aquí, junto a los perros que braman desde su furiosa quemadura.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga