ASCENDÈNCIA │ ASCENDENCIA

Imagen FB de Pere Bessó

ASCENDÈNCIA

Heretí una llengua de llàgrimes desolades i un fil de sang de terboleses als meus ulls: és trist, ho sé, veure un pit de pedra i unes violes escorxades on el batec es confon amb la tortura, o amb l’esbufec degollat per una mortalla. Darrere dels jardins atrapats per la cendra, la idolatria sorda de l’absolut, la muda argamassa de les pues als costats. Amb tot, continue ací, junt als gossos que bramen des de la seua furiosa cremada.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ASCENDENCIA

Heredé una lengua de lágrimas desoladas y un filo de sangre de turbiedades en mis ojos: es triste, lo sé, ver un pecho de piedra y unos alhelíes desollados donde el latido se confunde con la tortura, o, con el resuello degollado por una mortaja. Tras los jardines atrapados por la ceniza, la idolatría sorda del absoluto, la muda argamasa de las púas en los costados. Con todo, sigo aquí, junto a los perros que braman desde su furiosa quemadura.

.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga