domingo, 16 de septiembre de 2012

SERENOR FERVENT/ HIRVIENTE SERENIDAD-TRADUCCIÓN PERE BESSÓ

Imagen tomada de minube.com


SERENOR FERVENT/ HIRVIENTE SERENIDAD-TRADUCCIÓN PERE BESSÓ



a Pere Bessó i Marina Centeno, poetes



En diem serenitat quan els ocells mouen el seu cos, les gavines sense baldes en plena astella d’ones collars de sorra i ungüents sobre la torre sotjant dels objectes del dia rere dia com els pavellons de l’insomni de la nit disturbi de paraules contra l’ull, tot i això és necessari guardar el trellat els diaris els trens els ascensors els records entrampats en la boca dels morts els missatges de l’au nacional en les festivitats d’aquest regne caduc al darrer carrer brut de les premonicions la còpula del rellotge estesa a la gespa púrpura cremats els cossos la forma de túnica del rellotge que bressola les agulles al besllum de les ombres dormit m’afone en la tardor les branques de la rosada sobre el nínxol somorgollat dels trens per dins els dimonis enrarits del vent brolla en aquestes hores serà migdia bastarà una bullida als llavis de la fuga l’ociositat segurament objectivarà els matins abans comence a fer audibles totes les errades no endarreresc els dibuixos que fiu amb la tinta ni renegue dels carrers salobrosos de la malenconia sonen les trompetes del batalló de la saliva pugen els insectes en la penombra pastosa dels fideus afora hi ha focs calcinats els mateixos cossos d’aquella vastitud nocturna ebri llepe els fragments de la perbocada el dia és estrany quan me’l passe pensant en les paraules noms pors perdons disculpes tot a la carta de la sotsobra medite en el ramat àvid de rigideses l’únic cert són les enfiladisses el balanceig de la flama del cresol a ritme de blues mut foc lent de l’udol amarg mai no erigim l’alternança de la molsa ni pensem en els perquès de l’odi ni en l’interview de l’onada sobre el premsapapers de l’angúnia amb terrats de ràfega bullen els antres i les seues antípodes la facilitat de l’albelló dels encaixos penjats de la dent petrificada de la nuesa de sobte m’adone que hi ha més insolència del que pensava hi haurà veus que miolaran i temples enderrocats del tamany de l’escarniment hi haurà emuladors de l’esperança amb aplom d’estàtues aigües carbonitzades que res no tenen a veure amb el sant patró ni amb Quevedo en l’aresta ací del tròpic avance amb les meues peüngles subterrànies.

Baratària, 16.IX.2012




HIRVIENTE SERENIDAD



a Pere Bessó y Marina Centeno, poetas




Decimos serenidad cuando los pájaros mueven su cuerpo, las gaviotas sin aldabas en plena astilla de olas collares de arenilla y ungüentos sobre la torre acechante de los objetos del día a día como los pabellones del insomnio de la noche disturbio de palabras contra el ojo, aun así es necesario guardar la cordura los periódicos los trenes los ascensores los recuerdos entrampados en la boca de los muertos los mensajes del ave nacional en las festividades de este reino caduco en la última calle sucia de las premoniciones la cópula del reloj tendida en el césped púrpura quemados los cuerpos la forma de túnica del reloj que mece las agujas al trasluz de las sombras dormido me ahondo en el otoño las ramas del rocío sobre el nicho sumergido de los trenes por dentro los demonios enrarecidos del viento mana a estas horas será mediodía bastará un hervor en los labios de la fuga la ociosidad seguramente objetivará las mañanas antes comienzo a hacer audibles todas las equivocaciones no postergo los dibujos que hice con la tinta ni reniego de las calles salobres de la melancolía suenan las trompetas del batallón de la saliva suben los insectos en la penumbra pastosa de los fideos afuera hay fuegos calcinados los mismos cuerpos de aquella vastedad nocturna ebrio lamo los fragmentos del vómito el día es extraño cuando me lo paso pensando en las palabras nombres miedos perdones disculpas todo a la carta de la zozobra medito en el rebaño ávido de rigideces lo único cierto son las enredaderas el bamboleo de la flama del candil a ritmo de blues mudo fuego lento del aullido amargo nunca erigimos la alternancia del musgo ni pensamos en los porqués del odio ni en la interview del oleaje sobre el prensapapel de la angustia con azoteas de ráfaga hierven los antros y sus antípodas la facilidad del albañal de los encajes colgados del diente petrificado de la desnudez de pronto me doy cuenta que hay más insolencia de lo que pensaba habrá voces que maúllen y templos demolidos del tamaño del remedo habrá emuladores de la esperanza con aplomo de estatuas aguas carbonizadas que nada tienen que ver con el santo patrono ni con Quevedo en la arista aquí del trópico avanzo con mis pezuñas subterráneas.

Barataria, 16.IX.2012Ver más...