lunes, 26 de mayo de 2014

DIALECTE

Imagen cogida de la red




DIALECTE




Torne a l’eco i a la volença d’aquella edat perduda. L’ocell del temps
i els carrers em persegueixen: finestres, portes, molls i sabates —embarcadors
de la mateixa pluja del descaminament.
Hui, si més no, ja conec el cantó profètic de la misèria, les paradoxes
que comporten riure o tindre gana, la indiferència dels pits contrits,
aquesta sort infinita de les distàncies.
(En el tragí, s’aprén a sobrevolar els discursos i a reinventar-se
des del fangar de la nit. El millor antídot és desaparèixer
d’aqueixes llargues files de la impaciència.)

Més enllà dels paroxismes, cadascú té la seua pròpia recompensa.

“Dialecte” [‘Dialecto’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





DIALECTO




Vuelvo al eco y a la querencia de aquella edad perdida. El pájaro del tiempo
y las calles me persiguen: ventanas, puertas, muelles y zapatos —embarcaderos
de la misma lluvia del extravío.
Al menos hoy, ya conozco la esquina profética de la miseria, las paradojas
que conlleva reír o tener hambre, la indiferencia de los pechos contritos,
esta suerte infinita de las distancias.
(En el tránsito, uno aprende a sobrevolar sobre los discursos y a reinventarse
desde la ciénaga de la noche. El mejor antídoto es desaparecer
de esas largas filas de la impaciencia.)

Más allá de los paroxismos, cada quien tiene su propia recompensa.

Barataria, 19.V.2014