martes, 21 de marzo de 2017

CORPOREÏTAT DEL POEMA

Imagen cogida de la red





CORPOREÏTAT DEL POEMA


Ara tu tirant de la corda dels somnis: en l’esfera de les monedes l’ombra amb prou feina del meu altre jo geperuda en les seues pròpies vicisituds sempre som a prop de l’ardiment dels fantasmes o del rostre aombrat de l’orfandat en els ulls el cofre de salmorra i el trot dels desassossecs i els descensos al voltant de les setmanes en la pedagogia immutable de la pols els excessius carrers i la seua absència d’explicacions mai ens cap la llum en la marea innombrable sempre l’absurd enllumena amb les seues aigües ¡dimonis! Aquesta pluja de lents retrunys aquests ara mossegant les randes als voltants s’asfixia la respiració i ens deixa la seua nuesa opulenta

(Retortes en el pit les múltiples palpitacions dels esguitons de la brasa i les seues lianes de set i el seu matoll imantat de cerç)

Sempre em perd en la força d’aquestes ràfegues ets tu la corporeïtat del poema i el riu d’escriptura que les meues mans troben interminable

Festege la corporeïtat de la faula amb aqueix ardiment de la ferida…

oema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



CORPOREIDAD DEL POEMA


Ahora vos tirando de la cuerda de los sueños: en la esfera de las monedas la sombra apenas de mi otro yo jorobada en sus propias vicisitudes siempre estamos cerca del ardimiento de los fantasmas o del rostro ensombrecido de la orfandad en los ojos el cofre de salmuera y el trote de los desasosiegos y los descensos alrededor de las semanas en la pedagogía inmutable del polvo las demasiadas calles y su ausencia de explicaciones nunca nos cabe la luz en la marea innumerable siempre el absurdo alumbra con sus aguas ¡diablos! esta lluvia de lentos retumbos estos ahoras mordiendo los encajes en los alrededores se asfixia la respiración y nos deja su opulenta desnudez

(Retorcidas en el pecho las múltiples palpitaciones de las salpicaduras de la brasa y sus lianas de sed y su matorral imantado de cierzo)

Siempre me pierdo en la fuerza de estas ráfagas sos vos la corporeidad del poema y el río de escritura que mis manos encuentran interminable

Festejo la corporeidad de la fábula con ese ardimiento de la herida…
Barataria, 2017