lunes, 12 de octubre de 2020

ÉS DE SORRA EL VENT│ ES DE ARENA EL VIENTO

 

Imagen FB Pere Bessó




ÉS DE SORRA EL VENT

 

 

Cada vegada s’apaguen les turbes dels meus batecs i es fa lenta la respiració davant de les llunyanies: en el cofre de les estranyeses, els vells carrers i els mocadors, acallen la vena trencada i les amortallades ales de la vigília. El desvetlament juga amb la teua nuesa mentre m’estremeix l’abisme dels cataclismes i les asimetries. (És de sorra el vent que em parla, el vent que mossega fins finir en la meua orfandat. És pit cec aquest pany hostil del buit que em deixes.)

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

ES DE ARENA EL VIENTO

 

 

Cada vez se apagan las turbas de mis pálpitos y se hace lenta la respiración frente a las lejanías: en el cofre de las extrañezas, las viejas calles y los pañuelos, acallan la vena rota y las amortajadas alas de la vigilia. El desvelo juega con tu desnudez mientras me estremece el abismo de los cataclismos y las asimetrías. (Es de arena el viento que me habla, el viento que muerde hasta fenecer en mi orfandad. Es pecho ciego esta cerradura hostil del vacío que me dejas.)

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga