miércoles, 15 de julio de 2020

ABRIC ENTUMIT│ ABRIGO ENTUMECIDO

Imagen FB de PERE BESSÓ





ABRIC ENTUMIT




Un abric d’ombres entumeix les meues mans. Una argolla de pupil·les s’enredra en les mans com un infinit que desenfrena els meus porus. Al cap, deixem de resistir-nos a aquests santuaris de pedra que lletregen la nàusea, o a aquests trossets de claredat que acaben per delatar les nostres mancances. Les siluetes buides de la pietat tanquen els meus ulls: endins, s’encenen els ciris en un altar destinat al ritu d’una pel·lícula indeterminada. Cada instant és un feroç somni d’esquelets, cel immòbil i sense relleus, descens a un món desplomat. Tota la sal impera en els diferents noms de l’ombra, en l’ardor que mai no esquiva la nuesa.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ABRIGO ENTUMECIDO




Un abrigo de sombras entumece mis manos. Una argolla de pupilas se enreda en las manos como un infinito que desenfrena mis poros. Al cabo, dejamos de resistirnos a esos santuarios de piedra que deletrean la náusea, o a esos puchitos de claridad que acaban por delatar nuestras carencias. Las siluetas vacías de la piedad cierran mis ojos: adentro, se encienden los cirios en un altar destinado al rito de una película indeterminada. Cada instante es un feroz sueño de esqueletos, cielo inmóvil y sin relevos, descenso a un mundo desplomado. Toda la sal impera en los diferentes nombres de la sombra, en el ardor que nunca esquiva la desnudez.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga