lunes, 13 de julio de 2015

EXORCISME

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




EXORCISME




Desfaig la llum, les fotografies, els llibres, l’encens, el tamboret de foc
de l’horitzó; maleesc l’ocellet imprudent de l’arbre dreçat.
Esborre les empremtes de l’alé que em deixes amb dolcets de menta; desafie
els dies il·luminats, el trencament de les vestidures de l’entranya, (sempre és estrany 
el dic i el tinter) el sexe no dissolt en l’escalfred,
les formigues cabotejant en el mapa de l’himen remuntat. 
(Em somet a la cirurgia dels somnis, suprimesc el desitjable en el combat.)
En acabant, deixe que avance l’oblit. Faig de la melangia un drap invisible.
—Mentre el punyal es revela als cantons de les ombres, el fum 
de les andanes evapora les devastacions, (aquella tempesta que durà tants
anys)
fins a l’inhòspit del rovell.
En el tràngol del corpori, cadascú entra a un món desconegut.
Potser demà uns altres fantasmes en la flor de la cendra.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EXORCISMO




Deshago la luz, las fotografías, los libros, el incienso, el taburete de fuego
del horizonte; maldigo al pajarito imprudente del árbol erguido.
Borro las huellas del aliento que me dejas con dulcitos de menta; desafío
los días iluminados, la rotura de las vestiduras de la entraña, (siempre es extraño 
el malecón y el tintero) el sexo no disuelto en el escalofrío,
las hormigas cabeceando en el mapa del himen remontado. 
(Me someto a la cirugía de los sueños, suprimo lo deseable en el combate.)
Después, dejo que avance el olvido. Hago de la melancolía un trapo invisible.
—Mientras el puñal se desvela en las esquinas de las sombras, el humo 
de los andenes evapora las devastaciones, (aquella tempestad que duró largos
años)
hasta lo inhóspito de la herrumbre.
En el trance de lo corpóreo, cada quien entra a un mundo desconocido.
Mañana quizá otros fantasmas en la flor de la ceniza.
Barataria, 15.VIII.2014