domingo, 27 de abril de 2014

CONFESSIONS

Imagen cogida de la red




CONFESSIONS



Davant de la llum tardana en las mans, l’horitzó negre que obre la ferida.
Jo, pecador, confesse tindre-li por als espectres i a persignar-me
amb estranys beuratges.
Mossegue la llavor desmemoriada de la mort, Lautrémont o José Gorostiza,
el riu que penja dels carrers de mitjanit, les oracions fúnebres
dels despertadors en la taula de nit de la set.
En el prepuci de l’espill, el gronxament del semen i el tabac, la salmorra
damunt del sexe del teulat: té sentit el núvol les seues cuixes i aqueix altre costat
on es decapiten els eucaliptes?
—Mossega’m i dis-los que no és pecat el mar en la boca: tot el teu mar
en el cossí de les mans d’Epicur. (Hi ha tantes esquerdes que me són impossibles les sastreries, l’ànima delata els inferns.)
Aquest sol territori de les meues confessions, espill del no-res en la tinta.

“Confessions” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ



CONFESIONES



Ante la luz tardía en las manos, el horizonte negro que abre la herida.
Yo, pecador, confieso tenerle miedo a los espectros y a santiguarme
con extraños brebajes.
Muerdo la semilla desmemoriada de la muerte, Lautrémont o José Gorostiza,
el río que cuelga de las calles de medianoche, las oraciones fúnebres
de los despertadores en la mesa de noche de la sed.
En el prepucio del espejo, el balanceo del semen y el tabaco, la salmuera
sobre el sexo del tejado: ¿tiene sentido la nube y sus muslos y ese otro
lado donde se decapitan los eucaliptos?
—Muérdeme y diles que no es pecado el mar en la boca: todo tu mar
en el cuenco de las manos de Epicuro. (Hay tantas grietas que me son imposibles las sastrerías, el alma, el alma, delata los infiernos.)
Este solo territorio de mis confesiones, espejo de la nada en la tinta.
Barataria, 26.IV.2014