domingo, 28 de septiembre de 2014

POR I PÈRDUES

Imagen cogida de la red




POR I PÈRDUES




Des de l’exili, les hèlixs amargues d’aquests camins dividits:
a més distància s’apropen els límits de l’horitzó, creix l’animal
que sóc en un territori sense vestimentes.
Enmig de la pèrdua, els cantons subterranis de les ombres, la mel
del condol de l’esperança, els cucs grocs en l’arbre sec
d’aquestes cicatrius que esperen com una gàbia.
Només la por o la pèrdua em sobreviuen a aquesta gota de vida que davalla
fins als claus. Davant de la porta és aspra l’amenaça.
Allà, abocat a la cendra tot el fullatge, goteja la branca els seus dolors.

“Pors i pèrdues” [‘Miedos y extravíos’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




MIEDO Y EXTRAVÍOS




Desde el destierro, las hélices amargas de estos caminos divididos:
a más distancia se aproximan los límites del horizonte, crece el animal
que soy en un territorio sin vestiduras.
En medio del extravío, las esquinas subterráneas de las sombras, la miel
del luto de la esperanza, los gusanos amarillos en el árbol seco
de estas cicatrices que esperan como una jaula.
Solo el miedo y el extravío me sobreviven a esta gota de vida que desciende
hasta los clavos. Frente a la puerta es áspera la amenaza.
Allí, vertido en la ceniza todo el follaje, gotea la rama sus dolores.
Barataria, 22.IX.2014