Imagen cogida de la red
APRENENTATGE DE L’AROMA
Damunt del vitrall del cos estimat, tota la llum en la llanterna de l’olfacte. Trenquem l’alba lletrejant l’arc del cel dels porus, aquest altre destemps que s’alça en l’alé: cap altra estació no sent la cal·ligrafia captiva de tren desmesurat. (Allà la flor de la teua pell, els teus ovaris encesos, immensa ràfega de festa. La tempesta que floreix en l’abisme de la intensitat.)
Res no transcendeix tant com aquest desplaçament sense canviar de lloc. Ara, els ulls plens del so del teu nom. Els confins consumats…
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
APRENDIZAJE DEL
AROMA
Sobre el vitral del cuerpo amado, toda la luz en la linterna del olfato. Amanecemos deletreando el arco iris de los poros, ese otro destiempo que se yergue en el aliento: ninguna otra estación sabe a caligrafía cautiva de tren desmesurado. (Allí la flor de tu piel, tus ovarios encendidos, inmensa ráfaga de fiesta. La tormenta que florece en el abismo de la intensidad.)
Nada trasciende más que este desplazarse sin cambiar de sitio. Ahora, los ojos llenos del sonido de tu nombre. Los confines consumados…
Barataria, 2016