sábado, 23 de mayo de 2020

LLUNA D’ANTANY

Imagen FB de Pere Bessó





LLUNA D’ANTANY




En la foscor, l’astrolabi del temps i el desfogament de la llum en el seu laberint d’abís silenciós. Si almenys el silenci minvara el foc de la tempesta, no hi hauria tombes trencades al meu pit, ni murs arran dels meus ulls. En la lluna d’antany de la carn la ingenuïtat assentida de la broma i un litoral de batecs sense usura. Fuig allò proper i s’acosta el remot: tot és oblit i no pas mansuetud; al costat de la llosa, el dol líquid de la respiració, la boca talada de la seua verdor. Si tot tinguera un llit perfecte, l’ebrietat del firmament seria visible per a nosaltres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





LUNA DE ANTAÑO




En lo oscuro, el astrolabio del tiempo y el desfogue de la luz en su laberinto de abismo silencioso. Si tan solo el silencio menguara el fuego de la tormenta, no habría tumbas rotas en mi pecho, ni muros al ras de mis ojos. En la luna de antaño de la carne la ingenuidad asentida de la bruma y un litoral de pálpitos sin usura. Huye lo próximo y se acerca lo remoto: todo es olvido y no mansedumbre; al lado de la losa, el luto líquido de la respiración, la boca talada de su verdor. Si todo tuviese un cauce perfecto, la ebriedad del firmamento nos sería visible.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga