sábado, 13 de junio de 2020

RANERA FINAL

Imagen FB de Pere Bessó






RANERA FINAL




…this bruised heart that now bleeds in my breast,
I can feel, by its throbbings, will soon be at rest.
Robert Burns




Bese la llum que m’enlluerna rutilant com una pell cruixent entre les meues mans. Bese, a estones, la cendra sorda que es dilueix en la meua memòria, la mateixa llum que m’empenta als teus pits, la mateixa nuesa que es destrueix en la molsa del teu cos, la mateixa carn, si de cas, que ens fa presoners. Bese la gespa de sucre, abans d’afonar-me en les aigües cegues de la rosa que batega. La claredat s’extasia en la gota de ros que desprèn la música del sens fi. Ahir, clar, tot era horitzó; ara, el silenci arriba a la gola com el darrer crit de la boca d’un difunt.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTERTOR FINAL




…this bruised heart that now bleeds in my breast,
I can feel, by its throbbings, will soon be at rest.
Robert Burns




Beso la luz que me deslumbra rutilante como una piel crujiente entre mis manos. Beso, a ratos, la ceniza sorda que se diluye en mi memoria, la misma luz que me empuja a tus senos, la misma desnudez que se destruye en el musgo de tu cuerpo, la misma carne, acaso, que nos hace prisioneros. Beso el césped de azúcar, antes de hundirme en las aguas ciegas de la rosa que palpita. La claridad se extasía en la gota de rocío que desprende la música del sinfín. Ayer, claro, todo era horizonte; ahora, el silencio llega a la garganta como el grito postrero de la boca de un difunto.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga