miércoles, 5 de agosto de 2020

DES DE TANTS CAMINS │ DESDE TANTOS CAMINOS

Imagen FB de Pere Bessó






DES DE TANTS CAMINS





There the dim ooze scarce creeps between the graves,
Where wind nor sun shall visit the pale face,
Nor wave shall stir a tress on the dead brow.
John Barlas




En acabant, les fosques lluminositats de l’alè en una cullerada de xarop d’extravagàncies, un barret de sal damunt de l’areneta de les sabates, un llavors que mai no fou viatge, una conversa de tiliches amb la seua sana displicència. Sempre fou així l’alè que ixia del del granit, una noble tasca per a pujar les escalinates del desig, unes cuixes disseminades en molts noms, una olor calcinada de còpules. Després, un carrer indefinible com una riallada de tile enmig de tants d’objectes en desús. (Un so de cascos s’alça a la voravia del pit, mentre la fusta canvia la seua vestidura a les serradores.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.



DESDE TANTOS CAMINOS




There the dim ooze scarce creeps between the graves,
Where wind nor sun shall visit the pale face,
Nor wave shall stir a tress on the dead brow.
John Barlas




Después, las oscuras luminosidades del aliento en una cucharada de jarabe de extravagancias, un sombrero de sal sobre la arenilla de los zapatos, un entonces que nunca fue viaje, una conversación de tiliches con su sana displicencia. Siempre fue así la respiración que salía del granito, una noble tarea para subir las escalinatas del deseo, unos muslos diseminados en muchos nombres, un olor calcinado de cópulas. Después, una calle indefinible como una carcajada de tile en medio de tantos objetos en desuso. (Un sonido de cascos se yergue sobre la acera del pecho, mientras la madera cambia su vestidura en los aserraderos.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga