domingo, 4 de abril de 2021

TOT TÉ DATA DE CADUCITAT│ TODO TIENE FECHA DE CADUCIDAD

 

Imagen FB de Pere Bessó




TOT TÉ DATA DE CADUCITAT

 

 

Olvidarán mis pupilas la risa.

Olvidarán mis labios el beso.

Ahmed Arif

 

 

En el vertigen embalsamat de la fossa, el vell costum d’adorar la presó de sucre del teu pit i mentir als ulls el bullent de la misèria: tot té data de caducitat, la paret de tova del silenci i aquest duel de sagnar tots els dies en una fotografia. Aquest somni despietat s’enfonsa en la boira d’un amor ennegrit: damunt de la pell hi ha pors i cementiris i un foc de pedra inusitat en les entranyes i una rima de traces sense so. És com si el mar s’haguera convertit en una llarga fatiga, en una gespa cega i despietada. D’ aquest descens a cegues, només la ferida rompuda dels batecs i la pols als ulls a manera de gorg.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

TODO TIENE FECHA DE CADUCIDAD

 

 

Olvidarán mis pupilas la risa.

Olvidarán mis labios el beso.

Ahmed Arif

 

 

En el vértigo embalsamado de la fosa, la vieja costumbre de adorar la prisión de azúcar de tu pecho y mentirle a los ojos el hervor de la miseria: todo tiene fecha de caducidad, la pared de adobe del silencio y este duelo de sangrar todos los días en una fotografía. Este sueño despiadado se hunde en la niebla de un amor ennegrecido: sobre la piel hay miedos y cementerios y un fuego de piedra inusitado en las entrañas y una rima de huellas sin sonido. Es como si el mar se hubiese convertido en una larga fatiga, en un césped ciego y despiadado. De este descenso a ciegas, solo la herida rota de los pálpitos y el polvo en los ojos a modo de remanso.

.

Del libro: ‘Fuego de llaves invisibles’, 2021

©André Cruchaga