lunes, 2 de junio de 2014

CONVICCIÓ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




CONVICCIÓ




Morim al costat del paragües lent de la mateixa ombra: el temps és porta 
i espill, aqueix safrà d’eterna contradicció.
Davant del pervindre, la teranyina de les analogies, el voltor de la posta,
amb la seua fam, l’estrèpit de les balses que ofeguen els somnis.
—Saps que cada creu ens delata al voltant de la infança possible dels morts;
part de la nostra veu, jura tantes voltes sobre un vol inaprehensible.
Hui o demà, en acabant eixes pors consumides en les estàtues, el vent
i el seu perbocament d’ocells, 
la carn seduïda per les larves, l’allau del sotsmón sense decor.
Plorem davant de la llum incessant dels dies: sense dubte seduïm a perpetuïtat
l’agonia, aqueixa altra finestra fosca de la consciència.
Ara es fa estrany i grotesc el teatre (cap comicitat no és superior
a aqueix maniqueïsme del cadàver del corb de l’aurora.)

El rellotge ens ensenya sempre a encendre la llar i parar taula…

"Convicció" d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





CONVICCIÓN




Morimos junto al paraguas lento de la propia sombra: el tiempo es puerta 
y espejo, ese azafrán de eterna contradicción.
Ante el porvenir, la telaraña de las analogías, el buitre del ocaso
con su hambre, el estruendo de las balsas que ahogan los sueños.
—Sabes que cada cruz nos delata sobre la infancia posible de los muertos;
parte de nuestra voz, jura tantas veces sobre un vuelo inasible.
Hoy o mañana, después esos miedos consumidos en las estatuas, el viento
y su vómito de pájaros, 
la carne seducida por las larvas, el alud del bajomundo sin decoro.
Lloramos ante la luz incesante de los días: sin duda seducimos a perpetuidad
la agonía, esa otra ventana oscura de la conciencia.
Ahora resulta extraño y grotesco el teatro (ninguna comicidad es superior
a ese maniqueísmo del cadáver del cuervo de la aurora.)

El reloj nos enseña siempre a calentar el fuego y poner la mesa…
Barataria, 26.V.2014