Imagen FB de Pere Bessó
TINTER DE SANG
Al tinter de sang,
l’hivern de mosques d’aquell cor destruït en el buit de la fam. Boig el trànsit
de l’orina derruïda dels gossos als jardins sembrats de pesta. —Vostè o jo, veiem la desimboltura de crits de la
ciutat, els buits eterns d’una porta oberta que se’ns allunya, una escultura
d’aigua que ens retorna al líquid. De vegades, només fugim de la boira, encara
que ella reste com un cérvol de cendra en les obscenes aixelles de les
clavegueres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
TINTERO DE SANGRE
Sobre el tintero de sangre, el invierno
de moscas de aquel corazón destruido en el vacío del hambre. Loco el tránsito
de la orina derruida de los perros en los jardines sembrados de peste. —Usted o
yo, vemos el desparpajo de gritos de la ciudad, los huecos eternos de una
puerta abierta que se nos aleja, una escultura de agua que nos desvuelve a lo
líquido. A veces, solo huimos de la bruma, aunque ella permanezca como un
ciervo de ceniza en las obscenas axilas de las cloacas.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga