jueves, 20 de agosto de 2020

INTERLOCUCIÓ │ INTERLOCUCIÓN

Imagen FB de Pere Bessó





INTERLOCUCIÓ




De vegades desperte peus nus enmig del dia. i abraces les meues paraules, aquestes escrites des de l’oblit. I crides davant de les fotografies del costat, entre aqueixes estranyes ombres del purgatori. I penses en els núvols de sal que arrosseguen gavines i andròmines i en alguna finestra plena de màscares. —Clar que, de sobte, hem de refer la rosada i escurçar els trens marcits de les fulles, en el tràfec dels quals es desploma el món.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INTERLOCUCIÓN




A veces despierto descalzo en medio del día. Y abrazas mis palabras, esas escritas desde el olvido. Y gritas frente a las fotografías de al lado, entre esas extrañas sombras del purgatorio. Y piensas en las nubes de sal que arrastran gaviotas y cachivaches y en alguna ventana llena de máscaras. —Claro que, de pronto, tenemos que reconstruir el rocío y cercenar los trenes marchitos de las hojas, en cuyo tráfago se desploma el mundo.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga