domingo, 31 de mayo de 2020

TOSSUDERIA

Imagen FB de Pere Bessó





TOSSUDERIA




Ens plou aquesta tossuderia dels ulls que es perden en la llunyania. Cada vegada, fan mal els salms de la nit i la successiva gangrena de les campanes i aquests dies que irrompen com parets escaldades. La boca ens incita a mossegar l’all del crit que ens xiuxiueja en l’alba a la deriva. En el darrer somni de la mosca efímera, la bellesa ens colpeja just on el cuc somorgolla els taüts del buit. Després, el temps i les seues tapisseries disfressades de tendresa.
.
Poema d’ ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TERQUEDAD




Nos llueve esta terquedad de los ojos que se pierden en la lejanía. Cada vez, duelen los salmos de la noche y la sucesiva gangrena de las campanas y estos días que irrumpen como paredes escaldadas. La boca nos incita a morder el ajo del grito que nos susurra en el alba a la deriva. En el último sueño de la mosca efímera, la belleza nos golpea justo donde el gusano, sumerge los ataúdes del vacío. Después el tiempo y sus tapicerías disfrazadas de ternura.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga