jueves, 6 de enero de 2022

AMNÈSIA SECULAR │ AMNESIA SECULAR

 

Imagen Pinterest



AMNÈSIA SECULAR

 

 

Mormoles entre parets que només multipliquen els ecos del terror.

Com una larva d’ales vençudes, les hores que transcorren

en la foscor i moren tal un jardí envejellit d’insomnis.

Entre ombres, la capseta de música dels desitjos, les il•lusions

adúlteres del temps, quasibé creixent la sospita del real

entre el dolor i els buits de l’amnèsia secular.

Al remot del llit, per cert, les incerteses, el dia

extint d’ocells gèlids, el vapor de l’erm que no cessa.

S’esborren les imatges una vegada i una altra del cadàver fet verí,

Però sobreviu gràcies a la pèrdua de la meua memòria.

Per cert, quede lluny de qualsevol estrella i de l’eternitat:

una postal en desús endolceix la meua existència: és incolora la nit

enmig de la fullaraca que s’eclipsa a les meues mans, tots els vianants,

que varien en pecats, ferides i ganivets.

Passa en totes les meues pèrdues, un escenari de boques agonitzants.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

.

AMNESIA SECULAR

 

 

Murmuras entre paredes que solo multiplican los ecos del terror.

Como una larva de vencidas alas, las horas que transcurren

en lo oscuro y mueren tal un jardín envejecido de insomnios.

Entre sombras, la cajita de música de los deseos, las ilusiones

adúlteras del tiempo, casi creciente la sospecha de lo real

entre el dolor y los vacíos de la amnesia secular.

En lo remoto de la cama, por cierto, las incertidumbres, el día

extinto de gélidos pájaros, el vapor del páramo que no cesa.

Se borran las imágenes una y otra vez del cadáver hecho veneno,

pero sobrevive gracias al extravío de mi memoria.

Por cierto, estoy lejos de cualquier estrella y de la eternidad:

una postal en desuso endulza mi existencia: es incolora la noche

entre la hojarasca que se eclipsa en mis manos, los peatones,

todos, que varían en pecados, heridas y cuchillos.

Ocurre en todas mis pérdidas, un escenario de bocas agonizantes.

.

De ‘Como quien pide luz o pide agua’, 2021.2022

©André Cruchaga