DISSIDÈNCIA
Total, esborrí les imatges del xiulit i els arquetips. Acabí amb la
primavera dels astors: continue amb optimisme malgrat la precarietat de
llanternes. En la veu negra dels vagons, l’altra cara de la moneda, les formes
d’un altre paisatge sense uniforme, l’aforisme sense censura. Deixí al llindar
de l’escalfred, els amotinaments del grafiti, però continue equidistant, per si
de cas, de la pàgina que desdiu l’esbufec. Ja he passat de l’embrió a l’oblit
de les ombres: escric des de la dissidència dels somnis i la memòria, la mort
entre parèntesi i els punts de suspensió (ignore
si hi ha supositoris per a les estrelles.) En la morfosintaxi de la
destrucció, només la demència salva. Continue tocant la fonètica de la tinta
des de la víscera transitòria de l’alè des de la perpetuïta beligerant dels
aleteigs.
San Francisco, California, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
DISIDENCIA
Total, borré las imágenes del silbido y los arquetipos. Terminé con la
primavera de los azores: sigo con optimismo pese a la precariedad de linternas.
En la voz negra de los vagones, la otra cara de la moneda, las formas de otro
paisaje sin uniforme, el aforismo sin censura. Dejé en el umbral del
escalofrío, los amotinamientos del grafiti, pero sigo equidistante, por si
acaso, de la página que desdice el soplido. Ya he pasado del embrión al olvido
de las sombras: escribo desde la disidencia de los sueños y la memoria, la
muerte entre paréntesis y los puntos suspensivos (ignoro si hay supositorios para las estrellas.) En la
morfosintaxis de la destrucción, sólo la demencia salva. Sigo tocando la
fonética de la tinta desde la víscera transitoria del aliento desde la
perpetuidad beligerante de los aletazos.
San Francisco, California, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André
Cruchaga
