domingo, 14 de febrero de 2021

ESQUERDES│ GRIETAS

 

©Pintura de Jean-Pierre Lafrance



ESQUERDES

 

 

Enmig de la mala herba, els símbols atordits del caliu. (Ja s’ha perdut

l’equilibri de la lucidesa entre tanta foscor);

només resta, al davant, la mossegada de l’argila i la demora en la camisa

dels equívocs, les comissures trencades de les paraules, la moneda tova

de l’alè, el gust agraç del balboteig sense que es reacomoden

els segons de la dringadissa i les tantes matinades viscerals.

En un instant, tota la intensitat es torna xaragall: ací, la litúrgia

dels soterranis i el desordre del bosc entre les palpebres.

—Sovint, m’ofega un únic nom, (vós, democràcia) que toques

el paladar dur de la misèria…

San Francisco, California, 2013

.

. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

GRIETAS

 

 

Entre la maleza, los símbolos aturdidos del rescoldo. (Ya se ha perdido

el equilibrio de la lucidez entre tanta oscuridad);

sólo queda, enfrente, la mordida de la arcilla y la demora en la camisa

de los equívocos, las comisuras rotas de las palabras, la moneda hueca

del aliento, el sabor agraz del balbuceo sin que se reacomoden

los segundos del tintineo y las tantas madrugadas viscerales.

En un instante, toda la intensidad se torna cárcava: ahí, la liturgia

de los sótanos y el desorden del bosque entre los párpados.

—A menudo, me asfixia un solo nombre, (vos, democracia) que tocás

el paladar duro de la miseria…

San Francisco, California, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: