lunes, 2 de noviembre de 2020

SENDER DE LLUNYANIES│ SENDERO DE LEJANÍAS

 

Imagen Pinterest


SENDER DE LLUNYANIES

 

 

Lluny enllà, una campada de pins fon l’eco dels vaixells i  la litúrgia del relleu de la nit. Sota les gambades del batec, el sender fa visible les màscares, les empremtes que els anys arrabassen, les absències que mai no s’esgoten ni tan sols en el llenguatge. Als peus romasos, les creus mudes de l’ànima i els ulls que ningú no veu en terra movedissa. I les mans que s’enreden en els cercles de les ombres. I la porta que sempre es troba en vigília darrere d’un cresol, o del teu nom mig nu, designi d’una fonètica remota.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

SENDERO DE LEJANÍAS

 

 

Allá lejos, una campada de pinos funde el eco de los barcos y la liturgia del relevo de la noche. Bajo las zancadas del pálpito, el sendero hace visible las máscaras, las huellas que los años arrebatan, las ausencias que nunca se agotan ni siquiera en el lenguaje. En los pies quedados, las cruces mudas del alma y los ojos que nadie ve en tierra movediza. Y las manos que se enredan en los círculos de las sombras. Y la puerta que siempre está en vigilia en pos de un candil, o de tu nombre semidesnudo, designio de una fonética remota.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga



No hay comentarios: