EL MÓN ÉS ESTRANY
Obrim l’inaudit per a creuar el riu i
aquella grafia del prefix del paladar: sempre és una mena de viatge de bestreta
a l’esplendor del designi, al llavi fresc de la punta del llindar. Visc en la
clau fumejant del llit d’una pàgina que es nega a ser porta tancada. Damunt de
la fronda de litoral fon el poema: la teua nuesa viva entre les meues mans,
aquest món on cremen les arrels i el pol·len, el xiu-xiu als pits del qual
mitigue els meus insomnis. El món és estrany, però té trens i als seus vagons
abrace la brasa teixida de les llunyanies.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
EL MUNDO ES EXTRAÑO
Abrimos lo inaudito para cruzar el
río y aquella grafía del prefijo del paladar: es siempre una suerte de viaje
anticiparnos al esplendor del designio, al labio fresco de la punta del umbral.
Vivo en la llave humeante del lecho de una página que se niega a ser puerta
cerrada. Sobre fronda de litoral, fundo el poema: tu desnudez viva entre mis
manos, ese mundo donde arden las raíces y el polen, el susurro en cuyos senos
mitigo mis insomnios. El mundo es extraño, pero tiene trenes y en sus vagones,
abrazo la brasa tejida de las lejanías.
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario