jueves, 20 de febrero de 2014

DIMENSIÓ DE LA SAL

Imagen cogida del FB de Pere Bessó



DIMENSIÓ DE LA SAL




Ja en la sal, les aigües infinites, lianes habitades per oblits invisibles.
Enmig de la boira que produeix el miratge, habites al costat dels refugis
dissolts de l’escuma: secreta, em despulles del peix inassequible
que busca la comporta, deixant de banda la cendra o l’agonia.
Qui m’alberga, al capdavall, en aquest desert d’aigua cristal·litzada?
Qui descobreix l’itinerari de la sorra, l’arrel pètria de les torxes?
En el seu ardiment més intacte, el niu del caragol en l’irreparable:
Cada gra de sal, llavors, sacsà llunes sobtades, cavalls rutilants
en la pell, cauteris que maduraren com una font.
Allà, en la forma gairebé de penya-segat, la temeritat d’una gota: el llaurador
predestinat a les embarcacions…





DIMENSIÓN DE LA SAL




Ya en la sal, las aguas infinitas, lianas habitadas por invisibles olvidos.
En medio de la bruma que produce el espejismo, habitas junto a los abrigos
disueltos de la espuma: secreta, me despojas del inasible pez
que busca la compuerta, dejando de un lado la ceniza o la agonía.
¿Quién me alberga, después de todo, en este desierto de agua cristalizada?
¿Quién descubre el itinerario de la arena, la pétrea raíz de las antorchas?
En su más intacto ardimiento, el nido del caracol en lo irreparable:
Cada grano de sal, entonces, cimbró súbitas lunas, rutilantes caballos
en la piel, cauterios que maduraron como un manantial.
Allí, en la forma casi acantilada, la temeridad de una gota: el labriego
predestinado a las embarcaciones…

Barataria, 20.II.2014