Imagen FB de Pere Bessó
PRIMAVERA
EVOCADA
Ací la pedra de núvols en les ulleres del
firmament de les aigües estancades, el contorn d’un ocell pasturat pels dits,
la pinça de les comissures de cristall del vent a trenc d’alba sota d’un suport
de batecs a punt de desfullar-se com la fulla del foc esposada. Ací la rosa de
genolls davant de la pira de la sufocació. (Ambdós
aprenguérem a patir l’esca calcinada de la pell, mentre la ciutat, a contrallum,
escrivia el poema amb brases luminiscents.) D’aquelles caigudes, latents i
obertes, crec sentir la fragància de les ales i el ponent de molsa anticipat de
dues ombres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PRIMAVERA EVOCADA
Aquí la piedra de
nubes en las ojeras del firmamento de las aguas estancadas, el contorno de un
pájaro apacentado por los dedos, la pinza de las comisuras de cristal del
viento amanecido debajo de un sostén de latidos a punto de deshojarse como la
hoja del fuego desposado. Aquí la rosa de rodillas frente a la pira del sofoco.
(Ambos aprendimos a sufrir la yesca calcinada de la piel, mientras la ciudad, a
contraluz, escribía el poema con brasas luminiscentes.) De aquellas caídas,
latentes y abiertas, creo escuchar la fragancia de las alas y el poniente de
musgo anticipado de dos sombras.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga