lunes, 10 de agosto de 2020

PRESÈNCIA ESTRANYA │ PRESENCIA EXTRAÑA

Imagen FB de Pere Bessó





PRESÈNCIA ESTRANYA




Al carrer el vernís dur dels menjadors ambulants. Sobre les voravies, quasi inerts, ens bressolen els captaires amb les seues ràncies ulleres i almanacs de mocadors invisibles. D’aquesta vida amb nens abstrets, manca de sossec el coixí; pertot, els espills foscos dels ossos i la bijuteria dels monts de pietat: un aprèn que la ciutat és un museu i cada vida un diluvi. Després de tanta errada entre mercaderies, algú respira braços llunyans i enormes estacions de sutge i, també, inusitats cels com esquerdes. (En el fons, em parla l’infant que truca a la porta i espera pacientment l’alba.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRESENCIA EXTRAÑA
.



En la calle el barniz duro de los comedores ambulantes. Sobre las aceras, casi inertes, nos arrullan los mendigos con sus rancias ojeras y almanaques de invisibles pañuelos. De esta vida con niños ensimismados, carece de sosiego la almohada; por doquier, los espejos oscuros de los huesos y la bisutería de los montepíos: uno aprende que la ciudad es un museo y cada vida un diluvio. Después de tanto extravío entre mercaderías, alguien respira lejanos brazos y enormes estaciones de hollín y, también, inusitados cielos como grietas. (En el fondo, me habla el niño que toca la puerta y espera pacientemente el alba.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga