ARRELS
A les arrels del temps i el
calendari, trobaràs les banderes
transformades de l’alè,
i els dits de l’aire niant en les
branques.
(Tot és temps als llavis de la brasa),
temps de martiri i memòria.
Potser l’argila serà massa dèbil per
a suportar tants braços,
potser l’esquena estarà cansada de la
càrrega: tota la boira que creix,
tota l’espina que venta el seu
vendaval amarg.
Quines arrels i quin temps deixaran
d’adversar-nos? —A cadascú,
l’abisme sord de les diademes i les
contradiccions ulteriors
de l’innombrable. En el subsòl
despenja la seua oralitat la indigència.
(Els enterramorts són estranys éssers que endevinen
l’escriptura
de les làpides; saben quan el corb es lleva el
barret
i es torna posseït de les mercaderies de l’horitzó.)
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
RAÍCES
En las raíces del tiempo y el
calendario, encontrarás las banderas
transformadas del aliento,
y los dedos del aire anidando en las
ramas.
(Todo es tiempo en los labios de la brasa),
tiempo de martirio y memoria.
Quizá la arcilla sea demasiado débil
para soportar tantos brazos,
quizá la espalda esté cansada de la
carga: toda la bruma que arrecia,
toda la espina que avienta su
vendaval amargo.
¿Qué raíces y qué tiempo dejarán de
adversarnos? —A cada quien,
el abismo sordo de las diademas y las
contradicciones ulteriores
de lo innombrable. En el subsuelo
descuelga su oralidad la indigencia.
(Los sepultureros son extraños seres que adivinan
la escritura
de las lápidas; saben cuando el cuervo se quita el
sombrero
y se torna poseso de las mercancías del horizonte.)
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
