sábado, 15 de junio de 2013

KHLOÉ

Khloé, Imagen de André Cruchaga



KHLOÉ




Ha mort. Ella ha mort. Quina sendera absorbeix la teua saliva,
la flauta del sanglot que em deixes, abandonat l’amagatall i els joguets?
(Te m’escapes, ara, com ho fan tots els dies de les setmanes.)
Eres l’amor que ara se m’escapa de les mans; te’n vas i em deixes
els braços buits, perduts.
Xiula el vent mentre dorms, mentre es clouen els ulls.
El subsòl mossega el teu cadàver com un armari inassolible. Al capdavall,
seràs memòria i l’espectre que em llostrege entre llunes.
Seràs com tornar en el meu alé, el ritu de saludar-me
tots els matins, tot lladrugant encara als meus somnis.

“Khloé” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





KHLOÉ




Ha muerto. Ella ha muerto. ¿Qué sendero absorbe tu saliva,
la flauta del sollozo que me dejas, abandonado el escondite y los juguetes?
(Te me escapas, ahora, como lo hacen todos los días de las semanas.)
Eras el amor que ahora se me escapa de las manos; te vas y me dejas
los brazos vacíos, extraviados.
Silva el viento mientras duermes, mientras se cierran los ojos.
El subsuelo muerde tu cadáver como un armario inasible. Al fin y al cabo,
serás memoria y el espectro que me amanezca entre lunas.
Serás, como volver a empezar en mi aliento, el rito de saludarme
todas las mañanas ladrándole todavía a mis sueños.

Barataria, 09.VI.2013