jueves, 3 de abril de 2014

NOMS

Imagen cogida de la red




NOMS




Els aprenia, a poc a poc, com llavoretes compartides al llarg de la foguera.
Des d’aleshores el goig té campanes i no mausoleus: (aprení, després,
que hi ha paraules ignominioses i absurdes)
, noms breus; d’altres, llargs
com l’esperança, com els fils telegràfics dels ocells.
Ara jugue a pujar i baixar escales (de sobte trobe que el cel
té llenguatge de basílica, i llunyanies més grans que un plat de menjar.)

Quines circumstàncies udolen en el gruix de certs noms?
Sé que el meu pelatge, sovint, es refreda en la pluja, (tu) li lleves, al fred,
la rebel·lia als meus cabells…


Noms” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




NOMBRES



Los fui aprendiendo como semillas compartidas a lo largo de la hoguera.
Desde entonces el júbilo tiene campanas y no mausoleos: (aprendí, luego,
que hay palabras ignominiosas y absurdas)
, nombres breves; otro, largos
como la esperanza, como los hilos telegráficos de los pájaros.
Ahora juego a subir y bajar escaleras (de pronto pienso que el cielo
tiene lenguaje de basílica, y lejanías más extensas que un plato de comida.)
¿Qué circunstancias aúllan en el espesor de ciertos nombres?
Sé que mi pelaje, a menudo, se enfría en la lluvia, (vos) le quitás, al frío,
la rebeldía a mis cabellos…

Barataria, 02.IV.2014