lunes, 20 de abril de 2020

QUOTIDIANITAT

Imagen FB de Pere Bessó





QUOTIDIANITAT




Tot l’aire desbordat batega al pit, crema la veu en el seu captiu desassossec, el vertigen obri els seus ímpetus i ens despulla aquesta estranya intimitat del’angúnia. Gira el tren del dol al voltant del pati de darrere del crepuscle. No sé si alguna vegada serà normal la dolçor en un país que dia rere dia ens escup la cara: l’amor té sabor a espills badats i a por. Les fúries dels carrers no són inesperades, sinó consuetudinàries, de boira zigzaguejant, de ràfega insolent. Ací, un aprèn a engolir-se el plany i a ser protagonista de la ficció.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




COTIDIANIDAD




Todo el aire desbordado palpita en el pecho, arde la voz en su cautivo desasosiego, el vértigo abre sus ímpetus y nos desnuda esa extraña intimidad de la angustia. Gira el tren del luto alrededor del traspatio del crepúsculo. No sé si alguna vez sea normal la dulzura en un país que día a día nos escupe la cara: el amor tiene sabor a espejos quebrados y a temor. Las furias de las calles no son inesperadas, sino consuetudinarias, de niebla zigzagueante, de ráfaga insolente. Aquí, uno aprende a tragarse el sollozo y a ser protagonistas de la ficción.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga