domingo, 21 de junio de 2020

BUIT IMMÒBIL │ VACÍO INMÓVIL

Imagen FB de Pere Bessó






BUIT IMMÒBIL




Mi alma frágil se asoma a la ventana obscura
de la torre terrible en que ha treinta años sueña.
Rubén Darío




Vinc d’un lloc tot just visible en la memòria: d’aquella identitat només em resta el feble del fum i una veu flaca de tant enfosquir. Amb les mans maltractades de la infància, les cicatrius que encara hi són, entre els vells dorments de la misèria. Mai no he oblidat la pedra a les meues temples, ni la boca antiga de la nit que ofegà els meus crits, ni la llum dolent i moribunda del cresol. Hi ha un buit immòbil que embriaga, un dolor pàl·lid als meus braços, a punt de ser fossa.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VACÍO INMÓVIL




Mi alma frágil se asoma a la ventana obscura
de la torre terrible en que ha treinta años sueña.
Rubén Darío




Vengo de un lugar apenas visible en la memoria: de aquella identidad solo me queda lo endeble del humo y una voz flaca de tanto oscurecer. Con las manos maltratadas de la infancia, las cicatrices que todavía están ahí, entre los viejos durmientes de la miseria. Nunca he olvidado la piedra en mis sienes, ni la boca antigua de la noche que ahogó mis gritos, ni la luz doliente y moribunda del candil. Hay un vacío inmóvil que embriaga, un dolor pálido en mis brazos, a punto de ser fosa.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga