Imagen FB de Pere Bessó
BUIT
IMMÒBIL
Mi alma frágil se asoma a
la ventana obscura
de la torre terrible en que ha treinta años sueña.
Rubén Darío
de la torre terrible en que ha treinta años sueña.
Rubén Darío
Vinc d’un lloc tot
just visible en la memòria: d’aquella identitat només em resta el feble del fum
i una veu flaca de tant enfosquir. Amb les mans maltractades de la infància,
les cicatrius que encara hi són, entre els vells dorments de la misèria. Mai no
he oblidat la pedra a les meues temples, ni la boca antiga de la nit que ofegà
els meus crits, ni la llum dolent i moribunda del cresol. Hi ha un buit immòbil
que embriaga, un dolor pàl·lid als meus braços, a punt de ser fossa.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
VACÍO INMÓVIL
Mi alma frágil se asoma a
la ventana obscura
de la torre terrible en que ha treinta años sueña.
Rubén Darío
de la torre terrible en que ha treinta años sueña.
Rubén Darío
Vengo de un lugar
apenas visible en la memoria: de aquella identidad solo me queda lo endeble del
humo y una voz flaca de tanto oscurecer. Con las manos maltratadas de la
infancia, las cicatrices que todavía están ahí, entre los viejos durmientes de
la miseria. Nunca he olvidado la piedra en mis sienes, ni la boca antigua de la
noche que ahogó mis gritos, ni la luz doliente y moribunda del candil. Hay un
vacío inmóvil que embriaga, un dolor pálido en mis brazos, a punto de ser fosa.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga