viernes, 6 de enero de 2017

SET INFINITA

Imagen cogida de la red




SET INFINITA



A Grace B. Castro H.




Amb seguretat en alguns braços trobarem l’eternitat fins que la dolçor tinga sentit en el riu estés del nostre pit. Entre el deliri i el tapís, dringa inconfusible la brisa. De vegades la infinita set cega, tot i que exorcitzem  l’immens fred que desperta en l’alba quasibé com un extermini. Somni en tots els deserts delators de les dunes, en la nit disfressada de càrcer, en els lloguers interminables de la història. De tanta set o somnis, un es volguera penjar d’una letrina o mossegar un bacinet si fos possible. (No sempre he d’estar  pendent de la pulcritud de les paraules; no sé on juga a cegues l’obediència; no tinc idea de les finestres destrossades pel fàstic, o per l’esclafit del cinisme, tan comú en el nostre temps. De vegades vull renunciar a les possibilitats que m’ofereix el mut contagi de la rosa, i fer que el seu olor dolent no siga respirable.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



INFINITA SED



A Grace B. Castro H.




De seguro en algunos brazos encontraremos la eternidad hasta que la dulzura tenga sentido en el río tendido de nuestro pecho. Entre el delirio y el tapiz, tintinea inconfundible la brisa. A veces la infinita sed ciega, aunque exorcicemos el inmenso frío que despierta en el alba casi como un exterminio. Sueño en todos los desiertos delatores de las dunas, en la noche disfrazada de cárcel, en los alquileres interminables de la historia. De tanta sed o sueños, uno se quisiera colgar de un retrete o morder una bacinica en lo posible. (No siempre tengo que estar al pendiente de la pulcritud de las palabras; no sé dónde juega a ciegas la obediencia; no tengo ni idea de las ventanas destrozadas por el hastío, o por el estallido del cinismo, tan común en nuestro tiempo. A veces quiero renunciar a las posibilidades que me ofrece el mudo contagio de la rosa, y hacer que su doliente olor no sea respirable.)