TAÜT EXECRABLE

Imagen FB de Pere Bessó

TAÜT EXECRABLE

Eren traus execrables martellejant el pus de la consciència.
Cega podridura la pesantor dels taüts i els estralls
de la fugida al punt del melic.
Res no hagué de ser a la pols de la carn, ni el pessic
buscant espai als porus, ni la llum vella, sega de la tardor.

(L’ull o l’espill ens traeixen en demesia.)

És fosc el casc de saliva als murs, el caboteig
dels encensers, aquella lluna de les ferreries llunyanes,
l’arna agra de les hospitalitats.

És massa el cor per a les veus que s’enredren en l’ombra.

Davant del pati inintel·ligible, els residus del desgavell
al voltant de l’ala, la sospita en el descens de les aigües.
Potser serà sea la realitat del No-res amb el seu cap decapitat.

(O el sobtat arbre tallat de les circumcisions en el llindar.)

Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ATAÚD EXECRABLE

Eran ojales execrables martillando el pus de la conciencia.
Ciega pudrición la pesadumbre de los ataúdes y los estragos
de la huida al punto del ombligo.
Nada debió ser en el polvo de la carne, ni el pellizco
buscando espacio en los poros, ni la luz vieja, siega del otoño.

(El ojo o el espejo nos traicionan en demasía.)

Es oscuro el casco de saliva sobre los muros, el cabeceo
de los incensarios, aquella luna de las herrerías distantes,
la polilla agria de las hospitalidades.

Es demasiado el coro para las voces que se enredan en la sombra.

Frente al patio ininteligible, los residuos del sinsentido en torno
al ala, la sospecha en el descenso de las aguas.
Quizás sea la realidad de la Nada con su cabeza decapitada.

(O el súbito árbol talado de las circuncisiones en el umbral.)

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga

VÄRDELÖS TRÖSKEL

Imagen de la red

VÄRDELÖS TRÖSKEL

I den höga natten, vintern strimlar den olyckliga olyckan i spetsar: endast yxan saknas för att förutse det gamla. (Nu är den enda sanningen de mörka väggarna som dyker i köttet, det finns ingen frälsning för lamporna.)

Varje öga förstör fönstren, utan att ens gå att sova säkert.

Skelett av våld, har ärr och bittra hörn: Ibland är det bedrägeri som avlägsnar trädgårdarnas destilleri. Jag broderar i min egen okunnighet och har redan gjort min egen kista.

På vingens tröskel, reflekteras:saltet i mitt minnes delirium.

Ingenting förblir förutom den ohjälpliga naturen av tiggeri.

Från boken: "Antípodas del espejo", 2018

©André Cruchaga

POEMA TRADUCIDO AL SUECO: POEMA  EN IDIOMA SUECO DE ANDRÉ CRUCHAGA

TRADUCCIÓN: CÁNDIDA PEDERSEN

UMBRAL INÚTIL

En la alta noche, los jirones del invierno y ese oráculo de la respiración a borbotones: sólo falta el hacha para anticiparme a lo remoto. (Ahora, la única verdad son las paredes oscuras amanecidas en la carne. No hay salvación para las lámparas.)

Cada ojo estropea las ventanas, sin siquiera dejar a salvo el sueño.

El esqueleto de la violencia, tiene cicatrices y rincones amargos: a ratos es el engaño el que enajena la destilería de los jardines. Escarbo en mi propia ignorancia ya hecho el ataúd de la gangrena.

En el umbral del ala, esas reverberaciones de la sombra: la sal demacrada en el delirio de mi memoria.

Nada queda sino lo irremediable de la mendicidad.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga

DEN BLINDE MANNEN

Imagen de la red

DEN BLINDE MANNEN

            

Den blinda mannen går över de små kronbladen av väggblomman,

men där hittar han en avgrund runt sin käpp.

Släpper sin tobakstunga andedräkt tills han blöder, över natten.

En hängmatta  av konserverat ljus passerar genom sina axlar:

i ensamhet fågelns vingar växer

och regnbågsfjädrarna.

Han slutar aldrig att vara en clown som utmanar flytande antenner

från fjärilarna , och smulorna föraktade, grimaserna

av sländor som faller på hans bröstkorg.

Gå igenom vinterns stillbilder och smärtstillande flaskor

från samlag, de sorgliga barnen av mysterium,

och till och med det roterande bruset av tändstickor.

I kokta fisken, den statiska rullningen av tårar och paradisets falska skog.

Tysta överskottet av stenen med det onda ögats leende.

Från boken: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga

POEMA EN IDIOMA SUECO DE ANDRÉ CRUCHAGA, TRADUCCIÓN: CÁNDIDA PEDERSEN

EL CIEGO

El ciego transita sobre los pétalos diminutos del alhelí,

pero ahí encuentra un abismo alrededor de su cayado.

Lanza su aliento de tabaco hasta desangrarse, sobre la noche.

A través de sus hombros pasa una hamaca de luz fermentada:

en solitario le crecen las alas del pájaro

y las plumas del arco iris.

Jamás deja de ser un clown desafiando las antenas líquidas

de las mariposas, y las migajas desdeñadas, las muecas

de las libélulas que caen en su tórax.

Transita los alambiques del invierno y los frascos de analgésicos

de la cópula, los niños lúgubres del misterio,

y hasta el murmullo giratorio de los fósforos.

En el pez de las ebulliciones, el balanceo estático de las lágrimas,

y el falso bosque del Paraíso.

Calla la demasía del granito con el mal de ojo de las sonrisas.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga