TAÜT EXECRABLE

Imagen FB de Pere Bessó

TAÜT EXECRABLE

Eren traus execrables martellejant el pus de la consciència.
Cega podridura la pesantor dels taüts i els estralls
de la fugida al punt del melic.
Res no hagué de ser a la pols de la carn, ni el pessic
buscant espai als porus, ni la llum vella, sega de la tardor.

(L’ull o l’espill ens traeixen en demesia.)

És fosc el casc de saliva als murs, el caboteig
dels encensers, aquella lluna de les ferreries llunyanes,
l’arna agra de les hospitalitats.

És massa el cor per a les veus que s’enredren en l’ombra.

Davant del pati inintel·ligible, els residus del desgavell
al voltant de l’ala, la sospita en el descens de les aigües.
Potser serà sea la realitat del No-res amb el seu cap decapitat.

(O el sobtat arbre tallat de les circumcisions en el llindar.)

Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ATAÚD EXECRABLE

Eran ojales execrables martillando el pus de la conciencia.
Ciega pudrición la pesadumbre de los ataúdes y los estragos
de la huida al punto del ombligo.
Nada debió ser en el polvo de la carne, ni el pellizco
buscando espacio en los poros, ni la luz vieja, siega del otoño.

(El ojo o el espejo nos traicionan en demasía.)

Es oscuro el casco de saliva sobre los muros, el cabeceo
de los incensarios, aquella luna de las herrerías distantes,
la polilla agria de las hospitalidades.

Es demasiado el coro para las voces que se enredan en la sombra.

Frente al patio ininteligible, los residuos del sinsentido en torno
al ala, la sospecha en el descenso de las aguas.
Quizás sea la realidad de la Nada con su cabeza decapitada.

(O el súbito árbol talado de las circuncisiones en el umbral.)

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga