miércoles, 15 de marzo de 2017

RETRUNYS DE FOGUERA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





RETRUNYS DE FOGUERA


En la cendra de l’ocell els retrunys de la foguera i aquest fred cremat de l’aire en les aigües grogues del colp: la nuesa baveja en las conjuntures esberlades del ferment mentre la set es fa llum en la voracitat del temps de vegades se m'acut incinerar els muiracs del somni o escapçar-los amb el tall de les ombres tenallar-los amb les potes de l’agonia beure’ls en la gota arrugada d’alguna lluerna sense que s’immuten les espines

Dins de l’ull esvalotat de les teranyines l’alé corcat de l’esbufec el peltre clofollós de la nit el caliu mig oblidat del caos calle mentre la flama trenca amb la meua innocència —aquest retruny és l’ofec de la nostra intimitat

Venç l’unt amortallat creua el pètal de sang dins del torrent picotejant el tatuatge dels enrunaments

Enmig de tantes aigües seques el punyent de la boira i el remugar dels armaris de rebost i els xiprers de la follia…

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



RETUMBOS DE HOGUERA



En la ceniza del pájaro los retumbos de la hoguera y ese frío quemado del aire en las aguas amarillas del golpe: la desnudez babea en las coyunturas quebradas del fermento mientras la sed se hace luz en la voracidad del tiempo —a veces me da por incinerar los murciélagos del sueño o decapitarlos con el filo de las sombras atenazarlos con las patas de la agonía beberlos en la gota arrugada de alguna luciérnaga sin que se inmuten las espinas

Dentro del ojo alborotado de las telarañas el aliento carcomido del resuello el peltre cascarudo de la noche el rescoldo semiolvidado del caos callo mientras la flama rompe con mi inocencia —este retumbo es el ahogo de nuestra intimidad

Vence el tizne amortajado cruza el pétalo de sangre dentro del torrente picotea el tatuaje de los desmoronamientos

En medio de tantas aguas secas lo punzante de la niebla y el rumiar de las alacenas y los cipreses de la locura…
Barataria, 2017