viernes, 24 de enero de 2014

SIMPLICITAT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





SIMPLICITAT



Sempre els ocells amb l’audàcia de la simplicitat: damunt el tràngol
intuïtiu de la fulla, inventen un instant de finestres.
Mentre s’esclareix en el quadern, m’adrece cap el niu que germina
en la tinta; torne l’aire al fullatge com un iniciat en la vigília.
(L’emoció més gran és al capdavall tocar amb les mans el silenci),
Deixe la resta a la defensa del fullatge.
Ja he cremat el crepuscle amb el meu mateix alé…

“Simplicitat” [‘Simplicidad’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





SIMPLICIDAD



Siempre los pájaros con la audacia de la simplicidad: sobre el trance
intuitivo de la hoja, inventan un instante de ventanas.
Mientras aclara en el cuaderno, me encamino hacia el nido que germina
en la tinta; devuelvo el aire al follaje como un iniciado en la vigilia.
(La emoción más grande es a fin de cuentas tocar con las manos el silencio),
lo demás se lo dejo a la defensa del follaje.
Ya he quemado el crepúsculo con mi propio aliento…

Barataria, 24.I.2014

martes, 21 de enero de 2014

INCERTESA

Imagen cogida de la red




INCERTESA



Sóc l’incert al costat dels deserts que guarda la saliva. Davant de la nit
violenta de les baldes, el pergamí de l’ànsia sense asil.
(Tota pèrdua és una sentència a la memòria, febre espaventable de ganivets.)
—Enmig del carrer, tu, furgant la despulla en els escapularis,
en els forats de les pedres,
en el buit que ens deixa la fam, malgrat tantes invocacions al Santíssim.
Davant de l’ombra dels mercats, la commoció del campanari
i les mirades sense un desenllaç feliç.
Quant ens ensenyen les sabates quan esgarrapem les rajoles?
Ai, no sé si podrem dibuixar unicorns al fons dels prestatges…




“Incertesa” [‘Incertidumbre’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




INCERTIDUMBRE




Soy lo incierto junto a los desiertos que guarda la saliva. Ante la noche
violenta de las aldabas, el pergamino del ansia sin asilo.
(Todo extravío es una sentencia a la memoria, fiebre horrenda de cuchillos.)
—En plena calle, vos, hurgando el despojo en los escapularios,
en los agujeros de las piedras,
en el vacío que nos deja el hambre, pese a tantas invocaciones al Santísimo.
Ante la sombra de los mercados, la conmoción del campanario
y las miradas sin un desenlace feliz.
¿Cuánto nos enseñan los zapatos cuando escarbamos en las baldosas?
Ay, no sé si podamos dibujar unicornios en el fondo de los anaqueles…

Barataria, 21.I.2014

viernes, 17 de enero de 2014

CONJECTURES

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




CONJECTURES




En quin regne els espills deixen de ser agònics fragments del temps?
En quins jardins l’oblit és un altre jardí i no desert?
—No sé si importen les meues preguntes. No importa.
Tu, que t’endugueres el mar i els seus noms ofegats, ho sabràs.
Tremolen com lleus telegrames, els rellotges inescrutables de l’escuma;
ens mossega el genet dels somnis,
amb nosaltres la ciutat desconeguda de les paraules, les imatges d’un llenguatge
sense llànties o l’emmirallament d’una porta en la penombra.
(Cada jornada vincla els seus propis epitafis en el sens fi.)

“ Conjectures”[‘Conjeturas’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





CONJETURAS




¿En qué reino los espejos dejan de ser agónicos fragmentos del tiempo?
¿En qué jardines el olvido es otro jardín y no desierto?
—No sé si importan mis preguntas. No importa.
Vos, que te llevaste el mar y sus nombres ahogados, lo sabrás.
Tiemblan como leves telegramas, los relojes inescrutables de la espuma;
nos muerde el jinete de los sueños,
con nosotros la ciudad desconocida de las palabras, las imágenes de un lenguaje
sin lámparas o el espejeo de una puerta en la penumbra.
(Cada jornada cimbra sus propios epitafios en el sinfín.)

Barataria, 17.I.2014

miércoles, 15 de enero de 2014

LABERINT

Imagen cogida de la red




LABERINT




No hi ha camí sense que escometa la plural cendra de l’alé. (Joc al bestiari
i a l’àpex del deliri, a l’anatomia alada dels peixos 
i a les absències àcides del temps.)
Res no té sentit en les concavitats de l’eco, ni les estranyes xarxes
de l’espera i el crepuscle: estic cansat de suportar la història
i els jardins emblanquinats del sospir;
a certes hores tot és indesxifrable, dia i nit l’opulència de les teranyines,
el traqueteig de les baralles,
els llindars tallats pel vent, els àvids secrets com una llança.
Davant de la meua mateixa natura, la inclemència soterrada del sanglot.
Davant dels carrerons desmesurats de les ruïnes, l’atri del cataclisme.

“Laberint” [‘Laberinto’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




LABERINTO




No hay camino sin que embista la plural ceniza del aliento. (Juego al bestiario
y al vértice del delirio, a la anatomía alada de los peces 
y a las ausencias ácidas del tiempo.)
Nada tiene sentido en las concavidades del eco, ni las extrañas redes
de la espera y el crepúsculo: estoy cansado de soportar la historia
y los jardines encalados del suspiro;
a ciertas horas todo es indescifrable, día y noche la opulencia de las telarañas,
el tableteo de las barajas,
los umbrales sajados por el viento, los ávidos secretos como una lanza.
Ante mi propia naturaleza, la inclemencia soterrada del sollozo.
Ante los callejones desaforados de las ruinas, el atrio del cataclismo.

Barataria, 15.I.2014

miércoles, 8 de enero de 2014

CORB

Imagen cogida de la red




CORB




Com una tipografia negra, el corb i el seu món atroç.
—El terror arriba quasi profètic, la imatge quotidiana que em mossega,
primmirada, com una pluja d’objectes esvinçats i porfídia.
(Ja camine amb un feix de versicles i epitafis);
Mai no ha estat fàcil desfer-me de l’olor de les distàncies, ni dels espills
que són una anàfora de les ombres.
Demà, potser, deixaré de fer ficció de tanta conjectura.

“Corb” [‘Cuervo’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 






CUERVO




Como una tipografía negra, el cuervo y su mundo atroz.
—El terror llega casi profético, la imagen cotidiana que me muerde,
minuciosa, como una lluvia de objetos desvencijados y porfía.
(Ya camino con un haz de versículos y epitafios);
Nunca ha sido fácil deshacerme del olor de las distancias, ni de los espejos
que son una anáfora de las sombras.
Mañana, tal vez, deje de ficcionar tanta conjetura.

CA, 23.XII.2013

domingo, 5 de enero de 2014

RICTUS

Imagen cogida de la res




RICTUS




Allà en la forma de l’au, guarides les cendres del mar mort dels jardins.
Damunt de la taula l’ombra innocua dels dies d’òxid (la cel·lofana de l’aire
sobre les fulles artificials de l’embenat.)
Per a ser lliure, el temps sense albellons i els escalons de l’escala
sense nicotina: al capdavall se sap que les ales funcionen sense vinagre,
que el camí del pa és estret com els túnels.
A certs focs toca llevar-los l’agredolç, allisar els guants
i atrapar les papallones al vol.
En la punta del plaer memorable, la llengua és finalment una acumulació
de saliva, la xarxa salina costanera.

“Rictus” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




RICTUS





Allá en la forma del ave, sanadas las cenizas del mar muerto de los jardines.
Sobre la mesa la sombra inocua de los días de óxido (el celofán del aire
sobre las hojas artificiales del vendaje.)
Para ser libre, el tiempo sin alcantarillas y los peldaños de la escalera
sin nicotina: al final uno sabe que las alas funcionan sin vinagre,
que el camino del pan es angosto como los túneles.
A ciertos fuegos hay necesidad de quitarle lo agridulce, desarrugar los guantes
y coger al vuelo las mariposas.
En la punta del placer memorable, la lengua acaba siendo un agolpamiento
de saliva, la red salina de los litorales.

Barataria, 03.I.2014

sábado, 4 de enero de 2014

SHKRIMI

Imagen cogida de la red




SHKRIMI


A Grace B. Castro H.


Pisha në prag si një hije bindëse. Deri ku shkon 
forma e bërë nga duart e mi,
imazhet të cilat zbusin
qartësinë? – Jehonat e orëve të fshehura në flakët që depërtojnë
deri në fund të ngjyrës që jeton përbrenda.
(Është një shi që ushëton si bukë në letrën e bardhë: ato janë 
Drama të vdekjes të fermentuara në pëllëmbë të dorës,
kjo thotë, definitivisht, trupin e hollë të asaj që është parashikuar.)
-- Çdo fjalë e parë më jep ndjenjën e krahut dhe kujtime.
Në dollapin drynit të derës, ndriçimin fillestar të ylberit:
në hamak të varur, jerm i shumëzuar i orakullit.

Poema traducido al albanés por el poeta y traductor Fahredin Shehu





ESCRITURA



A Grace B. Castro H.




El pino en el dintel como una sombra persuasiva. ¿Hasta dónde
llega la forma creada por mis manos, las imágenes que sofocan 
la claridad? —Ecos de relojes soterrados en cada lumbre que penetra
el fondo de la tinta vivida hacia dentro.
(Hay una lluvia que grita como el pan en la hoja en blanco: existen
estertores fermentados en la palma de la mano, ésta que interpreta,
definitiva, el cuerpo alígero de lo que se anticipa.) 
—Cada primera palabra me da el sentido del ala y los recuerdos.
Hacia la alacena de la cerradura, el relámpago abierto del arcoíris:
en la hamaca de la levedad, el desvarío multiplicado del oráculo.
Barataria, 15.IX.2013

jueves, 2 de enero de 2014

DESPRÉS

Imagen cogida de la red




DESPRÉS





Després de la golfa buida del foc, els ecos fosos de la set.
(El mutisme de la nit batega amb totes les seues absències), —la llenya del xiprer
s’esvaeix en presagis:
a cada funerària li incorpore Llàtzers,
a cada espessura el meu sigil, l’edat íntima del llaüt, 
i el cobertor de la boirina que sovint es torna circular en els meus parracs.





DESPUÉS





Después del desván vacío del fuego, los ecos derretidos de la sed.
(El mutismo de la noche palpita con todas sus ausencias), —la leña del ciprés
se desvanece en presagios:
a cada funeraria le incorporo Lázaros,
a cada espesura mi sigilo, la edad íntima del laúd, 
y la cobija de la neblina que a menudo se torna circular en mis andrajos.

Barataria, 16. XII.2013