jueves, 2 de enero de 2014

DESPRÉS

Imagen cogida de la red




DESPRÉS





Després de la golfa buida del foc, els ecos fosos de la set.
(El mutisme de la nit batega amb totes les seues absències), —la llenya del xiprer
s’esvaeix en presagis:
a cada funerària li incorpore Llàtzers,
a cada espessura el meu sigil, l’edat íntima del llaüt, 
i el cobertor de la boirina que sovint es torna circular en els meus parracs.





DESPUÉS





Después del desván vacío del fuego, los ecos derretidos de la sed.
(El mutismo de la noche palpita con todas sus ausencias), —la leña del ciprés
se desvanece en presagios:
a cada funeraria le incorporo Lázaros,
a cada espesura mi sigilo, la edad íntima del laúd, 
y la cobija de la neblina que a menudo se torna circular en mis andrajos.

Barataria, 16. XII.2013

No hay comentarios: