lunes, 10 de noviembre de 2014

NEGACIÓ

Imagen cogida de la red




NEGACIÓ




Negat sense descans en una ciutat invisible, es perd completament
tota possibilitat de cel: la infàmia resulta ser perseverant i obsessiva.
Ja m’he acostumat a aqueixes desfilades anodines, menys certes
que les innombrables burilles en el pensament.
(En els forats de les ombres trobe els seus esquelets, el crit dels cranis
buidats, els repeus de certs noms, les carrosses fúnebres dels seus ulls.)

En aquestes mans només cap l’escriptura i no els excessius cadàvers 
que escupim, no la castració ni la fugida.
No pot haver-hi unt en el fred de la boca, ni pus en l’hivern de la paraula.
I, per bé que ací colpegen els bisturís feréstecs, encara em queda la vereda i el rostre.
Potser quan tot açò acabarà, jo hauré canviat la pel•lícula de les voravies.
Davant de l’abjecte, mai no claudique: el futur deu pertànyer a algú:
Açò no és la fi del món, sinó la seua ombra…

"Negació" ['Negació'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït del castellà al català per PERE BESSÓ





NEGACIÓN
.



Negado sin descanso en una ciudad invisible, se pierde por completo
toda posibilidad de cielo: la infamia resulta ser perseverante y obsesiva.
Ya me he acostumbrado a esos desfiles anodinos, menos ciertos
que las incontables colillas en el pensamiento.
(En los agujeros de las sombras descubro sus esqueletos, el grito de los cráneos
vaciados, las repisas de ciertos nombres, las carrozas fúnebres de sus ojos.)

En estas manos solo cabe la escritura y no los demasiados cadáveres 
que escupimos, no la castración ni la huida.
No puede haber tizne en el frío de la boca, ni pus en el invierno de la palabra.
Y, aunque aquí, golpeen, fieros los bisturís, me queda aun la vereda y el rostro.
Quizá cuando todo esto acabe, yo habré cambiado la película de las aceras.
Ante lo abyecto, nunca claudico: el futuro debe pertenecer a alguien:
Esto no es el fin del mundo, sino su sombra…
Barataria, 03.XI.2014